BUSCADOR

Deficiències i barreres arquitectòniques als edificis d’habitatges: dos problemes negligits per l’administració                                                              

Deficiències i barreres arquitectòniques als edificis d’habitatges: dos problemes negligits per l’administració                                                              

La reforma dels 105.289 edificis mal conservats a Catalunya  i l’eliminació de les barreres arquitectòniques per persones amb problemes de mobilitat esdevenen actuacions imprescindibles per a la seguretat i la dignitat dels ciutadans

Paradoxalment, resulta habitual que l’administració prioritzi la resolució de necessitats secundàries davant d’altres que són bàsiques i que han de ser resoltes amb caràcter d’urgència. Rehabilitar edificis en estat de mala conservació o amb accés limitat pels col.lectius amb problemes de mobilitat, és una d’aquestes necessitats ineludibles que irònicament, i gairebé cruelment, és deixa de banda en perjudici de la dignitat i la seguretat de les persones, sent precisament les comunitats amb menys recursos les que més pateixen aquesta negligència de l’administració.

És per això que la xifra de 105.289 edificis d’habitatges de Catalunya en estat de conservació deficient (7’25%), dolent (1’76%) i ruïnós (0,57%) -tal com recull l’últim informe publicat per la CNC-, esdevé un drama massa gran com per seguir mirant cap a una altra banda i obliga a l’administració a engegar una estratègia contundent per fer front al problema.

La magnitud del problema, tal com indica Jordi Bosch, promotor de Patologies Estructurals i Col·lapses del Cos de Bombers la Generalitat, radica en el fet que “tant a Espanya i Catalunya patim una manca de conscienciació en quant a  la necessitat de revisar i mantenir els edificis constantment”. Bosch afirma que al contrari que altres països de l’Unió Europea com Alemanya, Bèlgica o França, “aquí és massa habitual que només reformem l’edifici quan tenim el problema a sobre, donat que patim l’absència d’una sistematització que s’enfronti correctament al problema”. En paraules de Bosch, “els ajuntaments haurien de revisar la incorporació dels terminis màxims per a reformar i revisar els diferents elements de l’edificis”.

Les estadístiques facilitades pels bombers també mostren els problemes que pateix el parc d’habitatges de Catalunya deguts en part a aquesta pobre cultura institucional i ciutadana envers a la rehabilitació. Cal tenir en compte que la seva persistència deriva, fins i tot, en situacions tràgiques quan es produeix un sinistre. No per res a Catalunya, només al 2013 els bombers van actuar en 2557 ocasions per causes derivades de patologies d’edificació i 40 per l’esfondrament d’edificis.

Per altra banda, i especialment dramàtica, una altra necessitat bàsica és l’accessibilitat dels habitatges per aquelles persones amb problemes de mobilitat. Són els ancians el col·lectiu més perjudicat per la falta d’ascensors en 5.412.000 edificis en el global de l’Estat.

Davant d’aquest número altíssim d’habitatges en risc i/o amb barreres arquitectòniques, resulta eloqüent l’escassa inversió destinada a finançar actuacions de rehabilitació. Aproximadament, només un 10% de la inversió immobiliària es destina a reformar edificis, mentre que a altres països com Alemanya la inversió per rehabilitar assoleix el 70%. És per això, que des del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques demanem que l’administració assumeixi el problema i impulsi les següents mesures:

-Reforçar la dotació pressupostària assignada al Pla Estatal d’Habitatge 2013-2016, de 2.331 milions d’euros. Des del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques recordem l’escassa inversió que caracteritza al conjunt de l’Estat. Així, mentre a Espanya només es destina una 10% de la inversió immobiliària a reformar edificis, a altres països com Alemanya la inversió per rehabilitar arriba al 70%.
-Promoure amb més contundència la concessió de subvencions a la rehabilitació en actuacions de conservació, millora de la qualitat, accessibilitat i habitabilitat.
-Rebaixa del 21% d’IVA actual al 10% del reduït i posteriorment al 4% del super-reduït a totes les actuacions de rehabilitació. Resulta absurd que per a rehabilitacions d’urgència, relacionades amb la seguretat, l’IVA encara no s’hagi reduït com ja s’ha fet a les actuacions d’eficiència energètica.
-Una simplificació en matèria normativa i en matèria de concessió d’ajuts. Tal com manifesten les empreses del sector, un dels grans problemes a l’hora de gestionar una actuació de rehabilitació és l’ingent quantitat de burocràcia que s’ha de patir. Així mateix, cal aclarir els criteris actuals d’aplicació de l’IVA reduït, que causen gran confusió tant en constructors com en els mateixos inspectors.
-Instaurar els terminis màxims per a reformar i revisar els diferents elements de l’edifici. Tal com està sistematitzat a països del nostre entorn com França o Bèlgica, la revisió i les actuacions de manteniment dels edificis haurien de normalitzar-se mitjançant l’ imposició de mínims exigibles per part dels ajuntament.
-En relació al punt anterior, el fet que les Inspeccions Tècniques dels Edificis només tinguin valor documental per obtenir una subvenció provoca que malauradament aquestes només es realitzin en aquest context. Contràriament, és evident que seria convenient instaurar uns requeriments de compliment per tal d’exigir un control periòdic de l’estat de l’edifici.

No hi han comentaris

Publica un comentari

Escriu el Cpatcha *