BUSCADOR

Prevenció per treballar amb altes temperatures

Prevenció per treballar amb altes temperatures

En època estival, les condicions climàtiques a les que es troben exposats els treballadors poden ser la causa d’accidents de treball, alguns d’ells mortals.

La causa del problema no és només l’elevada temperatura, sinó l’acumulació excessiva de calor a l’organisme, que es pot produir tan per les altes temperatures, com per la calor que genera el cos en activitats físiques intenses i les que aportin els materials i la maquinària que s’utilitzin i que irradien cap al treballador que es troba a prop. A més a més, existeixen factors personals que incrementen el risc d’accident com, per exemple, que els treballadors puguin patir dolències prèvies (malalties cardiovasculars o respiratòries, diabetis, etc.)

L’estrès tèrmic per calor resulta especialment perillós en els treballs a l’aire lliure, com en la construcció, l’agricultura o en els treballs d’obres públiques, donat que, al tractar-se d’una situació perillosa que fonamentalment es dóna en els dies més calorosos d’estiu, no hi acostuma a haver programes específics de prevenció de riscos com en el cas dels treballs on l’estrès per calor és un problema al llarg de tot l’any.

El problema no és només l’elevada temperatura, sinó l’acumulació de calor a l’organisme Click To Tweet

L’exposició al calor pot causar diversos efectes sobre la salut, de diferent gravetat, tals com erupció a la pell, edema a les extremitats, cremades, rampes musculars, deshidratació, esgotament, etc. Però, sens dubte, l’efecte més greu de l’exposició a situacions de calor intens és el cop de calor. Quan es produeix l’anomenat cop de calor, la temperatura corporal supera els 40,6 ºC, essent mortal entre el 15 % i 25 % dels casos.

Els factors de risc a l’estrès tèrmic són:


Factors climàtics

  • Exposició a temperatures i humitats relatives altes.
  • Ventilació escassa. En augmentar la velocitat de l’aire, disminueix la sensació de calor perquè es facilita la pèrdua de calor per convecció y per evaporació.
  • Exposició directa als rajos del sol.

Factors relacionats amb el tipus de tasca

  • Dificultat per a subministrar als treballadors aigua fresca (treballs a l’exterior on no existeix punt d’alimentació d’aigua, per exemple).
  • Realització de treball físic intens.
  • Pauses de recuperació insuficients. És preferible descansar a cada hora. A mesura que la temperatura és major, les pauses han de ser més llargues i freqüents.
  • Utilització d’equips de protecció que impedeixin l’evaporació de la suor.

Factors individuals

  • Pèrdua d’aclimatació. L’aclimatació s’aconsegueix en 7-15 dies però desapareix en tan sols una setmana.
  • Condició física. La falta d’entrenament en l’execució de tasques físiques intenses constitueixen un factor de risc.
  • Existència d’antecedents mèdics, tals com malalties del sistema cardiovascular, de las vies respiratòries, diabetis o insuficiència renal.
  • Ingesta de determinats medicaments, tals com antihistamínics, diürètics o antidepressius.
  • Consum de substàncies tòxiques, tals com alcohol o cafeïna.
  • Sobrepès. Les persones grosses presenten una menor capacitat para dissipar calor a l’ambient.
  • Edat avançada. Les persones més grans presenten més risc de deshidratació, donat que con amb l’edat el mecanisme de termoregulació es veu alterat, produint-se una disminució important de la sensació de set.

A continuació us proposem una sèrie de mesures preventives que podeu posar en pràctiques a les vostres obres:

  • Verificar les condicions meteorològiques de forma freqüent i informar als treballadors.
  • Limitar les tasques pesades que requereixen una despesa energètica elevada. Si és possible, proporcionar ajudes mecàniques per a la manipulació de càrregues.
  • Proporcionar aigua potable a les proximitats dels llocs de treball.
  • Habilitar zones d’ombra o locals amb aire condicionat per al descans dels treballadors.
  • Instal·lar ventiladors, equips de climatització, persianes, estors i tendals per disminuir la temperatura en cas de locals tancats.
  • Limitar el temps o la intensitat de l’exposició, fent rotacions de tasca sempre que hi hagi llocs amb menor exposició que ho permeti.
  • Planificar les tasques més pesades en les hores de menys calor, adaptant, si és necessari, els horaris de treball.
  • Considerar que és necessari un període de 7 a 15 dies per a que el treballador s’aclimati a la calor. Quan es deixa de treballar en condicions caloroses durant períodes com les vacances o baixes laborals, és necessari tornar a aclimatar-se al incorporar-se de nou al treball.
  • Augmentar la freqüència de les pauses de recuperació (cada hora, por exemple).
  • Permetre al treballador, en la mesura del possible, adaptar el seu propi ritme de treball.
  • Procurar vestir amb robes àmplies, de teixit lleuger i colors clars.  Protegir el cap amb gorra o barret.
  • Evitar el treball individual, afavorint el treball en equip per facilitar la supervisió mútua dels treballadors.
  • Informar als treballadors sobre els riscos relacionats amb la calor, els seus efectes i les mesures preventives i de primers auxilis que cal adoptar.

Teresa Mª Cano Rodríguez
Directora Executiva
e-SCENTIA

També et pot interessar

No hi han comentaris

Publica un comentari

Escriu el Cpatcha *