Entrevista a Josep Antoni Martínez Zaplana, president del Gremi

20 gen. 2023 Entrevista a Josep Antoni Martínez Zaplana, president del Gremi

Aquesta entrevista va ser publicada al número de desembre de 2022 de la revista del Gremi (podeu trobar-la a la secció web de Publicacions)

Nascut a Barcelona a l’any 1966, s’autodefineix com “empresari de la construcció i emprenedor constant de nous objectius”. Té estudis de Tècnic de Construcció de l’Institut Gaudí de la Construcció i la diplomatura de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya. Va iniciar-se a les obres de jovenet i posteriorment a l’any 1994 va fundar l’empresa Contracta, especialitzada en rehabilitació d’edificis i patologia estructural, la qual encara avui lidera. La seva experiència com empresari i el continu aprenentatge del parc immobiliari i del món empresarial l’ha portat a implicar-se amb el Gremi en diferents funcions i negociacions.

El passat juliol va ser nomenat president del nostre Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques. En aquest número de la revista hem cregut interessant fer-li una entrevista més íntima i menys tècnica que altres vegades, esperant que aquesta sigui una manera de conèixer més de prop a la persona i entendre millor la seva relació amb el sector.

-Vas començar molt jove al món de la construcció…
Sí, amb només 14 anys ja trepitjava les obres. Per necessitats familiars vaig entrar en una constructora i vaig tenir la sort de comptar amb l’ajut i la guia de Josep Forcadell Altimira, un bon mestre d’obra, que per cert era vocal del nostre Gremi. Ell em va ensenyar aquest món, em va ajudar en els primers anys i li dec molt del que sóc.

-Els anys 80, quan vas començar al sector, van ser anys de gran creixement urbanístic de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Com ho recordes?
Eren anys trepidants, de molta intensitat. La ciutat creixia i es posava a punt pels Jocs Olímpics. Tinc un record especial de les diferents obres que es van dur a terme per esponjar Ciutat Vella. Es van fer carrers més amples, segurs i accessibles, es va rehabilitar molts edificis i d’altres es van enderrocar per ventilar el barri antic. En definitiva, es va millorar la qualitat de vida d’un barri molt deteriorat, que per cert encara avui requereix molta inversió i Rehabilitació.

-Com eren les obres en aquells temps?
Doncs eren molt animades. Hi havia molta joventut, empenta i il·lusió, però també és cert que eren més perilloses. Va ser després, als anys 90, quan la Prevenció de Riscos Laborals va impulsar-se de manera més contundent dins del sector, reduint-se notablement els riscos i els accidents. Als 80 encara no s’havia donat aquest procés i per tant tot era més insegur.

-Com van ser els inicis de Contracta? Per què es va especialitzar en rehabilitació?
Els inicis van ser molt difícils. Tot i tenir experiència en obres i realitzar petites reformes, als inicis de Contracta vaig haver de buscar el meu lloc, i el vaig trobar en la Rehabilitació. A més a més l’any 1994, entràvem en la crisi post-olímpica a la ciutat de Barcelona i gràcies a poder participar en la Rehabilitació d’un barri (El Turó de la Peira) vaig poder aprendre i especialitzar-me en Patologia Estructural.

-Pocs anys després de fundar Contracta entres a formar part del nostre Gremi de Constructors… Per què?
Entro per buscar una entitat on formar-me, on trobar respostes als dubtes que tinc del sector. Al cap d’un temps m’entra la inquietud d’estar i compartir experiències amb Rehabilitadors, i així es com neix la Comissió Rime, l’any 2006, formada per empresaris de la Rehabilitació del Gremi i de la Cambra de Contractistes. Aquí és on inicio la meva implicació i participació activa en el Gremi.

-Interessant…I ara, aquest 2022 ets president del Gremi, com et sents?
Em sento content i agraït, alhora que molt il·lusionat, tot i la responsabilitat que comporta aquesta tasca.

-En aquesta última part de l’entrevista, crec que seria interessant endinsar-nos més en qui ets avui dia i què penses. Primera pregunta, què és el primer que fas cada matí?
A part d’anar caminant cap al despatx escoltant la ràdio ben d’hora, des de fa anys tinc el costum de començar el dia llegint dos diaris. Crec que per un empresari és vital mantenir-se al dia i fer-ho d’una manera contrastada.

-Tens algun hobbie poc habitual?
Entreno per fer curses de llarga distància i m’entretinc buscant llibres antics de construcció o que parlin de Barcelona.

-Quin dos valors són per tu els més importants a la vida?
La família i el compromís pel que faig.

-En que t’has proposat millorar?
En la meva expressió comunicativa davant de la gent que pot escoltar-me.

-Què s’aprèn amb l’edat?
Que els resultats es reben poc a poc i no pas de forma immediata. En definitiva, cal ser mes reflexiu i no tan impulsiu.

-Com veus el món d’avui dia?
Confús, als últims anys els diversos esdeveniments (de salut i polítics) han trencat la certa normalitat a la que estàvem acostumats, i ara cal adaptar-se. Per tant veig el mon en un procés d’adaptació als nous valors on cal participar activament.

-Aquesta pregunta li fan als polítics i als futbolistes… Si no haguessis estat constructor, a què t’haguessis dedicat?
Precisament al món de la Política…. je je je.

-Última pregunta, com mires el futur?
Amb molta esperança i amb la plena creença que de tot ens en sortim. Hem cultivat la nostra resiliència, ara toca mirar el futur amb optimisme i posant a prova la nostra capacitat d’adaptació.