BUSCADOR

Entrevista a Agustí Serra Monté, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat de Catalunya

Entrevista a Agustí Serra Monté, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat de Catalunya

Entrevistem a Agustí Serra Monté, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat de Catalunya, amb estudis a la UPC d’arquitecte superior amb postgrau en Gestió Urbanística i treballador públic des de 1990… Li preguntem sobre objectius, polítiques d’infraestructures i habitatges, i altres qüestions de gran interès pel nostre sector.

 

-Quines línies d’actuació s’estan treballant darrerament des de la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori ?

La visió transversal, integradora i holística vertebra l’aproximació que fem per entendre el territori, la ciutat i l’habitatge.

Impulsem una planificació territorial que consideri la configuració nodal i policèntrica del sistema urbà de Catalunya, la diversitat del territori, tenint en compte la dicotomia urbà-rural, i estem redactant en aquest sentit un pla territorial parcial de nova generació, el Pla territorial parcial del Penedès. El Pla territorial dona una mirada cohesionada i té voluntat de ser un pla coherent que reconegui valors i possibilitats d’aquest territori emergent. A més, el Pla territorial del Penedès incorporarà la gestió del paisatge en totes les estratègies i ampliarà la protecció dels sòls agrícoles, senyal d’identitat d’aquest territori.

Impulsem l’acció territorial per a l’ordenació, preservació i gestió del sistema territorial, creant noves oportunitats a través de plans directors urbanístics. Per exemple, el PDU de les activitats de càmping: a Catalunya hi ha 351 càmpings amb 280.000 places d’allotjament, que tenen un pes important dins del sector del turisme a Catalunya. La proposta del PDU és l’ordenació dels nous establiments de càmping en els espais oberts sota criteris territorials, urbanístics i d’integració paisatgística amb la finalitat d’assolir una implantació de les activitats que sigui sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic.

I també posem l’atenció en el litoral, que és una franja singular, sensible i que té un pes social i econòmic molt important en el conjunt de Catalunya. Amb el Pla d’ordenació del litoral que estem elaborant, desenvolupem un instrument d’ordenació i gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí del litoral català, que concreta una planificació i gestió que assumeix els efectes del canvi climàtic i que s’adapta a la diversitat de la costa, tot definint criteris territorialitzats d’actuació que tinguin en compte la protecció de l’espai natural i la seva relació amb una activitat estratègia de país com és el turisme. Es tracta d’un pla que s’emmarca en la Llei d’ordenació del litoral, que ja es troba en els darrers compassos per a una propera entrada en vigor, i que posa les bases d’un model d’ordenació del nostre litoral que ens permet avançar cap a un nou model de gestió.

En l’àmbit de muntanya, posem èmfasi en la promoció de l’activitat econòmica per fixar la població d’aquestes àrees, la promoció dels seus actius territorials i l’adaptació dels serveis públics a la realitat d’aquestes zones. A les actuacions de dinamització social, econòmica i de preservació ambiental, hem d’afegir l’impuls que estem donant a una nova Llei de muntanya, que té la finalitat última d’afavorir la consolidació demogràfica, garantir el desenvolupament socioeconòmic i la prestació dels serveis bàsics.

Som conscients que en l’assoliment de la sostenibilitat els hàbitats urbans estan cridats a tenir un paper extraordinàriament rellevant, i per això impulsem un instrument i un procés que ens permeti tenir i actuar d’una manera global en les nostres ciutats, com és l’Agenda Urbana de Catalunya.

Si ens centrem en l’habitatge, volem incrementar la integració de les polítiques de sòl amb l’habitatge, una acció que reforça les línies estratègiques que estem seguint quan actuem davant la insuficiència de parc públic, davant la dificultat d’accés al mercat de l’habitatge i davant les situacions de vulnerabilitat més acusades.

 

-Quines són les urgències  de Catalunya en relació a polítiques urbanes?

Ens interessa la sostenibilitat del nostre model de desenvolupament urbà. Tenim clar que cal que afavorim la regeneració urbana, treballar per millorar, transformar o generar oportunitats en els teixits ja construïts i posar menys atenció a una forma de créixer basada en el consum de nou sòl, que és un recurs molt valuós a nivell social i ambiental, i també limitat. Amb la futura Llei de territori habilitem eines que ho afavoreixin, que permetin transformar usos, sòls o edificis i potenciar la seva integració urbana, però que també fem una llei que permeti adaptar la planificació en el context temporal, abordar la diversitat de territoris del nostre país, o millorar la competitivitat del sistema territorial.

A hores d’ara, i amb aquest esperit, estem revisant arreu del país aquelles previsions urbanístiques que parteixen de models obsolets i que tenen elevats costos ambientals, paisatgístics o de consum de sòl, i ho fem realitzant el pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles, que estem elaborant actualment per als àmbits de l’Alt Pirineu i el litoral de la Costa brava.

 

-I les relatives a l’Habitatge ?

Estem treballant en les situacions d’emergència en l’habitatge, una qüestió que afecta a col·lectius vulnerables i que ens preocupa. Per això estem destinant a emergències els habitatges adquirits mitjançant l’exercici de dret i tanteig i que amplien el parc públic. Només l’any passat se’n van obtenir 853 (49 M€) i en el que portem d’any ja són 463 (25,1 M€), que es destinen a l’atenció d’aquests casos. Cal mantenir també eines efectives per a evitar desnonaments, com Ofideute o els ajuts urgents i ordinaris. L’any passat es van atorgar més de 2.000 ajuts urgents, per a evitar desnonaments imminents, amb 4 M€. I no es pot oblidar que es van atorgar 65.000 ajuts al pagament del lloguer, per valor de 122 M€.

Ampliant el focus, volem millorar l’accés a un habitatge de preu assequible de lloguer, ja que amplis estrats de la població tenen dificultats per disposar d’un habitatge sense veure compromesa econòmicament la seva situació. Hi ha mesures que volem implementar, que han de permetre incrementar el parc de protecció  de lloguer, també combatre les situacions d’emergència i els desnonaments, i en darrer lloc, ajudar a moderar els preus de lloguer dels habitatges lliures. Per això treballem per fer realitat una mesura legislativa en el temps més breu possible que possibiliti fer efectius aquests objectius, com per exemple mobilitzar sòl públic per a promoció d’habitatge amb protecció oficial en lloguer o per fer possible la construcció d’habitatge dotacional en sòls d’equipaments. Es tracta d’un decret llei que estem impulsant de nou, amb més consensos.

 

-Per  a què serveix l’Agenda Urbana de Catalunya?   A quines necessitats respon i quins objectius té?

Constatem una creixent atenció a la gran implicació que tenen els entorns urbans en la sostenibilitat i les condicions de vida, una atenció que és global. Hem de preparar els territoris i les ciutats per assumir els impactes i oportunitats derivats de la globalització, del canvi climàtic, la revisió del model energètic o la digitalització. Amb aquest context, l’Agenda pretén delinear les principals línies estratègiques per a les polítiques urbanes del país. Partint de què les polítiques urbanes requereixen el consens de la gran quantitat d’actors que configuren l’univers urbà, tant a nivell temàtic com a nivell de les diferents administracions. Per això hem establert un marc de relació horitzontal, on totes les parts tenen la mateixa capacitat de decisió, i on les decisions són assumides per la majoria dels actors. I hem habilitat un espai de confiança recíproca i d’empoderament: l’Assemblea Urbana de Catalunya. Hem establert ja els contorns del debat: definint els principis que han de guiar l’Agenda, delimitant els eixos temàtics i proposant els objectius d’aquests. I hem efectuat un primer torn deliberatiu que ens ha servit per escoltar una gran diversitat de veus, i que nodrirà la feina dels grups de treball que començaran la seva feina properament.

 

-I el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana de Catalunya?

El Pacte serà el marc de referència per a la creació de polítiques de renovació urbana, fent especial incidència en la necessitat d’incrementar els nivells de rehabilitació fins assolir els estàndards d’altres països europeus. Una actuació que ha d’efectuar-se amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental, i plenament alineada amb l’Agenda Urbana de Catalunya.

-Darrerament la Generalitat ha avalat al certificat CONSTA com a garantia de professionalitat i qualitat per part d’empreses constructores. Quins creu que són els reptes del sector en relació a la qualitat i la professionalitat? En què creu que el certificat CONSTA pot ajudar a aconseguir-los?

En el món de la construcció, i especialment en la rehabilitació edificis, és molt important que tots el professionals puguin donar el màxim de garanties als usuaris. El segell Consta va en aquest sentit, ja que les empreses constructores que el disposen compleixen un seguit de requisits mínims en aspectes tant bàsics com la deguda inscripció en el registre mercantil, estar al corrent de les obligacions tributàries i de la seguretat social o tenir la corresponent pòlissa de responsabilitat civil, aspectes tots ells rellevants que ens donen garanties de l’empresa.

En definitiva el segell és una eina que pot ser de molta utilitat, tant pels administradors de finques com per les  comunitats de propietaris, per donar garanties que escollim una empresa amb uns requisits mínims.


-Quin creu que ha de ser el paper de les pimes constructores en la necessària millora de les ciutats i els habitatges? I el de les associacions com el Gremi?

Ens trobem en un moment en què hi ha una demanda social d’entorns urbans saludables, que garanteixin el benestar i la inclusió de les persones, que tinguin qualitat urbana, i que siguin productius. Hem d’anar avançant cap aquí, amb un treball corresponsable, cadascú des del seu àmbit d’actuació, i això implica també a les pimes constructores, que tenen un paper molt directe en àmbits com la renovació urbana, o la rehabilitació i la millora energètica d’edificis, per exemple. Si parlem de facilitar l’accés a l’habitatge, hem d’impulsar mesures de foment del lloguer assequible, cosa que passa tant per la iniciativa pública com creant les condicions necessàries perquè l’empresa privada produeixi més habitatge social.

I el Gremi té un paper rellevant en tant que fa una tasca de millora contínua del sector, fa d’altaveu de l’estat, les dinàmiques i les necessitats de les empreses i del col·lectiu vinculat a la construcció, i per això també és un interlocutor essencial a l’hora d’impulsar mesures i emprendre actuacions des de les institucions públiques.

No hi han comentaris

Publica un comentari

Escriu el Cpatcha *