El concurs de creditors com a mitjà ràpid i eficaç per evitar la responsabilitat personal de l’administrador

concurs creditors

El concurs de creditors com a mitjà ràpid i eficaç per evitar la responsabilitat personal de l’administrador


Axel Pàmies Meseguer, Advocat / Enric Siles Fuentes, Soci // LLOPIS DE AYSA ABOGADOS, assessoria del Gremi Civil/processal i mercantil/bancària. (Més informació sobre aquesta assessoria pels agremiats) // Necessito assessoria Civil/processal i mercantil/bancària  (només empreses agremiades)


Amb freqüència es considera que el concurs de creditors és un procés llarg i car, amb la qual cosa no s’acostuma a plantejar com una opció per aquells negocis que, per les causes que siguin, han acabat esdevenint insolvents i han cessat en la seva activitat. Això sovint dona lloc a què societats sense activitat i que conforme a dret haurien d’extingir-se no ho facin i continuïn existint des d’un punt de vista legal.

Aquesta és una situació totalment indesitjable, ja que pot donar lloc a la responsabilitat personal dels seus administradors. En aquest sentit, l’article 368 de la Llei de Societats de Capital estableix la responsabilitat solidària dels administradors pels deutes que la societat assumeixi amb posterioritat a la concurrència d’una causa legal de dissolució si en el termini de dos mesos des de què es produeixi no adopten l’acord de dissolució o el concurs de la societat. Les causes legals de dissolució més habituals a la pràctica són la d’haver patit pèrdues que deixin reduït el patrimoni net de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social i la d’haver cessat en l’exercici de l’activitat.

Per aquells negocis (siguin societats mercantils o no) que haurien de declarar-se en concurs però que no disposen de béns liquidables suficients per fer front als costos que aquest implica, el Text Refós de la Llei Concursal (TRLC) ofereix una fórmula ràpida i més econòmica que la del concurs tradicional, però igualment satisfactòria a efectes de minimitzar el risc de responsabilitat de l’òrgan d’administració. Aquesta fórmula (article 470 i següents del TRLC) consisteix en la declaració del concurs amb simultània conclusió per insuficiència de massa activa. Es tracta per tant d’una via idònia en aquells casos en què l’actiu de la societat sigui insuficient per tal de satisfer les despeses derivades del propi concurs (com ara la retribució de l’administrador concursal o els crèdits que es generen com a conseqüència de l’activitat de la societat durant el concurs, en cas d’haver-hi), i serà viable sempre i quan no sigui previsible la interposició d’accions de reintegració (p.e. en cas de venda d’actius a preus per sota de mercat en els dos anys anteriors al concurs) o de responsabilitat de tercers, ni la qualificació culpable del concurs. És a dir, supòsits que podrien donar lloc a un increment del patrimoni de la societat concursada.

En aquesta modalitat de concurs, el Jutjat Mercantil competent es limita a declarar el concurs i, al mateix temps, a concloure’l sense necessitat de cap més tràmit i sense la presència de la figura de l’Administrador Concursal, doncs degut a la manca de recursos de la societat o l’empresari, no es podria fer front a cap dels deutes generats en el marc de la seva activitat, finalitat principal del concurs de creditors. És per aquesta senzillesa i celeritat en la tramitació que col·loquialment es sol conèixer aquest procediment com a “concurs exprés”.

D’acord amb l’article 5 del TRLC, la societat o empresari que no pugui fer front als seus deutes té el deure de sol·licitar la declaració de concurs dins dels dos mesos següents a la data en què hagués conegut o hagués tingut el deure de conèixer la situació d’insolvència. No obstant, i degut al fort impacte que la crisi sanitària derivada del Covid-19 ha tingut en múltiples sectors econòmics, el Decret-Llei 5/2021, de 12 de març, ha previst que fins el 31 de desembre de 2021, el deutors (persones físiques o jurídiques) que es trobin en estat d’insolvència no tindran el deure de sol·licitar el concurs de creditors. Aquesta mesura, si bé té per objectiu impedir la declaració en concurs i previsible tancament de les empreses més afectades per la crisi sanitària, també pot ser aprofitada per qualsevol empresa que hagi esdevingut insolvent, amb independència de la causa de la insolvència.

Aquesta moratòria concursal ofereix per tant una oportunitat excepcional per tal de què les empreses que estan incurses en una causa legal de dissolució valorin la conveniència de fer una liquidació ordenada dels seus actius, per tal de sol·licitar a continuació la seva declaració en concurs i simultània dissolució.

Per fer-ho, resulta imprescindible comptar amb l’assessorament dels professionals que puguin valorar adequadament el risc de què el concurs pugui ser declarat culpable i s’eviti realitzar operacions que puguin donar lloc a accions de reintegració, abans de decidir si és viable optar per la sol·licitud de “concurs exprés”.

No hi han comentaris

Publica un comentari

Escriu el Cpatcha *