BUSCADOR

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya promou la rehabilitació d’habitatges

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya promou la rehabilitació d’habitatges

El passat 7 de novembre el Consell Assessor d’Infraestructres de Catalunya va presentar un informe on es defensen mesures per apostar decididament per la rehabilitació d’habitatges per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dinamitzar un sector generador de llocs de treballs i beneficis socials, econòmics i ambientals


DESCARREGAR INFORME COMPLET “LA REHABILITACIÓ D’HABITATGES: UN SECTOR AMB GRAN POTENCIAL PER DESENVOLUPAR”


  • Es proposa donar major coherència al marc normatiu de la rehabilitació i realitzar planificacions consensuades, tant política com socialment, basades en dades objectives.
  • Es defensa que cal fomentar l’especialització en rehabilitació, els equips pluridisciplinars i la professionalització del sector.
  • La inversió pública a Espanya en habitatge i serveis comunitaris va passar d’un 0.4% del PIB al 0.1% en el període 2007-2017.
  • També és necessari dissenyar paquets de finançament públic i privat a llarg termini i que, complementàriament, se subscriguin acords voluntaris amb les empreses comercialitzadores d’energia o altres mecanismes disponibles per a finançar la rehabilitació energètica.
  • Cal modificar la regulació de l’IVA aplicat a la rehabilitació i l’eficiència energètica per superar la indefinició actual i promoure el desenvolupament d’incentius fiscals per a la rehabilitació i definir el règim fiscal de les comunitats de propietaris.
  • Continuar i intensificar les campanyes d’informació dirigides als ciutadans


El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya publica el seu cinquè informe.
“La rehabilitació d’habitatges: un sector amb gran potencial per desenvolupar” proposa els eixos principals per tal d’impulsar la rehabilitació d’edificis perquè s’equipari amb la d’altres països del nostre entorn. És el cinquè informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està  format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). També hi col·laboren la Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC)  i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).

El president del Consell Assessor d’Infraestructures, Francisco Gutiérrez, ha recordat que la rehabilitació d’habitatges encara no ha assolit a Catalunya un volum d’activitat equivalent als països del nostre entorn, amb més consciència de la importància de la rehabilitació i més recursos per dur-la a terme.

En aquest document s’analitza la qüestió i es proposen mesures que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dinamitzar un sector com la rehabilitació, que és generador de llocs de treballs i beneficis socials, econòmics i ambientals que contribueixen a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

La rehabilitació exerceix una funció rellevant a la nostra societat perquè millora les condicions d’habitabilitat per a tothom, augmenta el parc d’habitatges de lloguer assequible davant la manca de sòl disponible, promou l’estalvi energètic i les energies renovables, fomenta l’activitat econòmica local vinculada al sector i garanteix la qualitat i la seguretat del patrimoni arquitectònic.

A més, la rehabilitació pot ser un valuós instrument per a dinamitzar zones de les ciutats degradades i empobrides en els aspectes econòmics, socials i culturals. Per això, és necessari construir una visió de ciutat i disposar de recursos econòmics i programes de llarg recorregut que siguin inclusius, compartits i beneficiosos per a la comunitat.

El dret de propietat dels immobles l’ús principal dels quals sigui residencial comporta també deures, com l’obligació de conservar i rehabilitar, de manera que sempre estiguin en condicions d’ús efectiu i adequat. Alhora, el dret a l’habitatge també comporta unes obligacions per a les Administracions públiques, d’acord amb el mandat constitucional de disposar d’un habitatge digne i adequat. Així, el foment de la conservació, la rehabilitació i la gran rehabilitació del patrimoni immobiliari residencial ha de ser objecte de l’actuació prioritària de la Generalitat i els ens locals per a garantir el dret a un habitatge digne i adequat.

S’estima que a Espanya l’estoc d’habitatges que són sotmesos a una rehabilitació major és inferior a l’1%, mentre que a França o Alemanya, per exemple, se situa per sobre de l’1’5%. Així mateix, la inversió pública a Espanya en habitatge i serveis comunitaris va passar d’un total de 4.788 milions d’euros el 2007 a 986 milions d’Euros el 2017, del 0,4% del PIB al 0,1%, una dràstica reducció que ha limitat molt l’eficàcia de les polítiques públiques de rehabilitació.

A casa nostra, històricament, l’obra nova ha tingut preponderància sobre la rehabilitació, tot i que aquesta diferència s’ha mitigat durant els darrers anys. L’herència i cultura urbanística centrada en el desenvolupament urbà per colonització de nou sòl té encara pes específic i dificulta la planificació i gestió de les operacions profundes de rehabilitació d’edificis. No obstant això, durant els darrers anys s’ha anat modificant la normativa, però el procés és lent, li manca sistematicitat i encara hi ha qüestions determinants per al desenvolupament de la rehabilitació que encara no s’han tractat.

Malgrat els beneficis que la rehabilitació aporta a la societat i les obligacions legals que la sustenten, la rehabilitació a casa nostra, com hem dit, no ha pogut desenvolupar plenament tot el seu potencial per donar resposta a les necessitats de rehabilitació del nostre parc d’habitatges. Destaquen les mancances en accessibilitat, que afecten el 16% del parc català  i les vinculades a l’estat de conservació, al 8% del seu parc; ambdues xifres per sobre dels valors mitjans estatals.  Respecte a la consideració social de l’eficiència energètica un 33% dels espanyols es mostra poc o gens satisfet sobre l’aïllament enfront del fred i a la calor del seu habitatge, la qual cosa indica una major preocupació sobre el confort tèrmic que sobre l’estat de conservació.

Els edificis consumeixen el 30% de l’energia total, corresponent el 18,% al sector residencial. La rehabilitació energètica, alhora que millora el confort i la salut,  és una oportunitat per reduir la factura energètica, contribuir a la independència energètica, alliberar recursos econòmics per a altres activitats, disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i crear ocupació addicional .

Diversos factors poden explicar que la rehabilitació d’edificis no hagi pogut desplegar tot el seu potencial. La societat no valora la rehabilitació perquè no és suficientment conscient dels efectes sobre la salut de la insalubritat i les males condicions dels habitatges, ni dels avantatges que comporta, sobretot pel que fa a la rehabilitació energètica; i tampoc no hi ha una cultura de manteniment i conservació preventiva dels elements comuns. A més, els incentius de tota mena (econòmics, fiscals i normatius) han orientat l’activitat econòmica cap a l’obra nova, com ja s’ha dit. Per altra banda, la rehabilitació acostuma a ser una activitat més tècnica que no pas l’obra nova, més intensiva en mà d’obra, en la qual sorgeixen moltes incògnites derivades de la manca d’informació detallada sobre el parc construït. A més, les intervencions es duen a terme en llocs urbanitzats, amb poc espai disponible per treballar i emmagatzemar i amb veïns al voltant, la qual cosa dificulta molt l’activitat.

Però la principal barrera que impedeix un adequat desenvolupament de la indústria de la rehabilitació d’habitatges, que impulsi el sector, creï nous mercats i generi economies d’escala prové del finançament de l’activitat.

Malgrat tots els estudis, anàlisis i propostes que s’ha anat presentant aquests darrers anys per les administracions, organismes, entitats i col·lectius, el crèdit per a rehabilitació segueix essent escàs i car, tot i l’abundància de capital existent en el mercat, que podria considerar invertir-hi si s’hi donessin unes condicions determinades de garantia de cobrament que no es donen en l’actualitat.

Per altra banda, les polítiques de finançament públic són antiquades per manca d’un disseny coherent i sistemàtic que tingui en compte les altres polítiques socials; comporten molta càrrega burocràtica; són totalment insuficients quant als imports subvencionats i l’abast d’aquestes i imprevisibles pel que fa al seu atorgament i, molts cops, arriben a destemps. I tot plegat és conseqüència d’una inadequada política pública sobre l’habitatge, que no ha estat una prioritat per a la majoria d’administracions.

La proposta del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya aposta decididament per la rehabilitació d’habitatges per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dinamitzar un sector generador de llocs de treballs i beneficis socials, econòmics i ambientals. Malgrat els beneficis que aquesta aporta a la societat, hi ha tota mena de barreres legals i, especialment, financeres que impedeixen que la rehabilitació pugui desplegar tot el seu potencial. Per millorar les polítiques actuals, proposa:

01
Donar major coherència al marc normatiu de la rehabilitació, d’una forma sistemàtica i en un curt període de temps, reforçant la coordinació i col·laboració interadministrativa i la simplificació i homogeneïtzació dels procediments administratius (finestreta única). I establir un comitè tècnic que interpreti l’aplicació de la normativa tècnica i administrativa a casos concrets de rehabilitació aplicant criteris de prestacions vs. normatives d’obra nova.

02
Realitzar planificacions consensuades, tan política, territorial com socialment, i de llarg recorregut basades en dades objectives provinents de fonts estadístiques millorades. Els plans d’actuació han de detallar el finançament, que ha de ser realista i sostenible, a mitjà termini i estable en el temps.

03
Fomentar:
a) L’especialització en rehabilitació i eficiència energètica dels agents que hi intervenen (tècnics, gestors i constructors), doncs cada actuació és única i requereix expertesa.
b)  La creació d’equips gestors pluridisciplinaris que diagnostiquin les situacions, gestionin i realitzin els projectes, integrant els diferents aspectes (seguretat, salubritat, accessibilitat i eficiència energètica), amb especial atenció a finques amb alta complexitat que exigeixen la formació de gestors especialitzats.
c)  La professionalització del sector, obligant a la identificació dels agents que hi intervenen per tal d’obtenir la traçabilitat de les actuacions, amb l’objectiu de protegir els drets dels ciutadans i donar suport a la lluita contra l’economia submergida.

04
Dissenyar paquets de finançament públic i privat a llarg termini per a la rehabilitació d’habitatge dirigits a les comunitats de propietaris que integrin ajuts públics amb Fons Europeus, subvencions d’altres administracions, crèdits del Banc Europeu d’Inversions i un fons de liquiditat gestionat per l’ICO o per les entitats financeres, amb aval de l’ICO, facilitant l’accés als especialistes en mercat minorista.

05
Complementàriament, que les comunitats de propietaris o els propietaris únics subscriguin acords voluntaris amb les empreses comercialitzadores d’energia per a finançar la rehabilitació energètica o amb plataformes tipus EuroPACE  . El principal del préstec seria retornat a llarg termini en cada factura de consum amb ajut dels estalvis energètics aconseguits o amb els mecanismes fiscals de recaptació existents. Aquests acords haurien de ser compatibles amb tota mena d’ajuts públics i incentius fiscals.

06
Modificar la regulació de l’IVA aplicat a la rehabilitació i l’eficiència energètica per superar la indefinició actual.

07
Promoure el desenvolupament d’incentius fiscals per a la rehabilitació (entre d’altres, l’IVA rehabilitació, IRPF, IBI, taxa residus, bonificació fiscal dels préstecs, reducció de taxes municipals de llicències d’obres de rehabilitació, Impost de Societats) i definir el règim fiscal de les comunitats de propietaris.

08
Continuar i intensificar les campanyes d’informació dirigides als ciutadans, explicant l’obligatorietat de la rehabilitació, així com els beneficis i les oportunitats que ofereix, fent èmfasi en la seguretat, el confort i els efectes sobre la salut.


Aparició de l’informe a mitjans de comunicació:

RTVE
http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/informatiu-3-minuts-07112019/5437280/  (Min. 13.25)
https://twitter.com/linformatiu_tve/status/1192440404190187520


TV3
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-migdia-07112019/video/5954585/  (Minut 41)


EL PERIÒDICO
https://www.elperiodico.com/es/economia/20191107/solo-35-edificios-obligados-inspeccion-tecnica-lo-hacen-7718105


VILAWEB
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-consell-assessor-dinfraestructures-reclama-impulsar-la-rehabilitacio-a-traves-de-plans-coordinats-i-mes-financament/


EUROPAPRESS
https://www.europapress.es/catalunya/noticia-expertos-infraestructuras-defienden-dar-mayor-coherencia-normativa-rehabilitacion-20191107175018.html


LA VANGUARDIA
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20191107/471445026650/catalunya-expertos-en-infraestructuras-defienden-dar-mayor-coherencia-a-la-normativa-de-la-rehabilitacion.html


LA REPUBLICA
https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/el-consell-assessor-dinfraestructures-reclama-impulsar-la-rehabilitacio-a-traves-de-plans-coordinats-i-mes-financament/


EL NACIONAL
https://www.elnacional.cat/ca/economia/habitatge-catala-inspeccio-rehabilitacio-financament-incompliment-normativa_438909_102.html

No hi han comentaris

Publica un comentari

Escriu el Cpatcha *