BUSCADOR

Entrevista a Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Entrevista a Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Entrevistem a Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Diplomat en relacions institucionals i màrqueting públic i en arquitectura tècnica, amb un postgrau en direcció immobiliària i graduat en ciències i tecnologies de l’edificació. Ha exercit diferents càrrecs a l’administració balear i catalana, sent Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des del maig del 2018. 

Li preguntem sobre objectius, polítiques d’infraestructures i habitatges, i altres qüestions de gran interès pel nostre sector.

 

Quines són les seves prioritats com a Conseller de Territori i Sostenibilitat?

L’habitatge és una de les àrees essencials quan parlem de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i, per tant, garantir l’accés a un habitatge digne és una qüestió bàsica, que afrontem des d’una visió general i estratègica.

Ara ens trobem en un moment de canvi i tenim l’oportunitat d’integrar les polítiques urbanes i territorials. Les polítiques d’habitatge, per tant, van de la mà de les polítiques urbanístiques i de planificació territorial.

D’altra banda, una de les prioritats més importants és aconseguir un desenvolupament el més equilibrat possible de la nostra xarxa d’infraestructures i, sobretot, dotar-les d’eines per a la seva gestió intel·ligent. Parlem de la digitalització de la gestió, orientada al desenvolupament sostenible del país i a l’impuls del progrés econòmic.

I com que el nostre és un Departament transversal, hi ha un element que lliga tota la nostra acció: la sostenibilitat. Som el Departament que gestiona les polítiques ambientals, tant pel que fa al qualitat de l’aire com als espais naturals i la fauna. Qualsevol de les nostres accions està lligada als conceptes mediambientals.
 

Quines línies d’actuació s’estan treballant darrerament? Quines inversions marcaran la legislatura?

Pel que fa a les infraestructures, treballem per impulsar la mobilitat en transport públic en totes les seves vessants, així com per dotar-les d’una gestió intel·ligent. Igualment, ens concentrem en els instruments de planificació d’infraestructures de transport, com el nou Pla de Ports de Catalunya Horitzó 2030 (actualment en informació pública) i el Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya 2030 (en tramitació). La finalització d’infraestructures iniciades és una altra de les nostres prioritats.

Entre les inversions que marcaran la legislatura hi ha la represa de les obres de la línia L9 de metro en la seva totalitat, la compra de 16 nous trens (15 a la línia del Vallès i 1 per a la de la Pobla) per a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la construcció del túnel de Tresponts, l’habilitació dels carrils 2+1 a la C-15 i la C-16, i la finalització de les millores a la C-58 i a la C-17.

En relació a l’habitatge, hem aprovat el Decret llei 5/2019 de mesures urgents per millorar-ne l’accés, amb la voluntat d’ampliar el parc de lloguer d’habitatge social i de resoldre amb la màxima celeritat els casos d’emergència.

Hem promogut i iniciat diversos projectes legislatius (Llei de Territori, Llei d’Ordenació del Litoral, i la ja aprovada Llei de l’Arquitectura), que volen bastir un marc d’actuació més acord amb els grans objectius de sostenibilitat (cohesió social, qualitat de vida, biodiversitat) i a la vegada esdevenir un conjunt de normes més eficaç, àgil i lògic.

Però també busquem l’eficiència territorial i per exemple hem iniciat el procés per revisar aquelles previsions urbanístiques que no s’adapten als requeriments actuals, que responen a models obsolets i que tenen uns elevats costos ambientals, paisatgístics o de consum de sòl, i ho fem a través del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles.

Tenim un projecte del qual ens sentim orgullosos: estem impulsant l’acció en l’hàbitat urbà, promovent entorns urbans més habitables, inclusius i productius a través de l’Agenda Urbana de Catalunya.

D’altra banda, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i la competitivitat del sistema territorial, tenim prevista l’elaboració del pla territorial parcial del Penedès i de plans directors urbanístics estratègics territorials i d’acció econòmica.

I com que el nostre és un territori molt divers, la dinamització socioeconòmica d’àmbits territorials de muntanya és una altra fita a destacar, per afavorir la seva integració i connectivitat amb la resta del país i fomentar iniciatives i projectes econòmics sostenibles. Volem preservar i posar en valor els actius territorials estratègics, amb respecte pel patrimoni natural, cultural i paisatgístic d’una terra que té un caràcter molt específic. En aquest sentit, estem impulsant la Llei de muntanya, que vol afavorir el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

 En línies generals, com veu l’estat de les infraestructures a Catalunya? Quines mancances hi ha? Es resoldran?

Tot i que tenim una xarxa prou madura d’infraestructures, cal seguir treballant per completar-les i millorar-les, sobretot pel que fa a la inversió i gestió orientada a la seguretat.

Una de les nostres prioritats és la digitalització de la mobilitat i la gestió intel·ligent de les infraestructures per aconseguir el màxim rendiment de la inversió pública. La digitalització també ens permetrà una gestió més sostenible de les infraestructures i incrementar la seguretat per l’usuari.

Aquesta estratègia modernitzant en la gestió de les infraestructures també passa per la col·laboració amb altres administracions. Actualment, ens falta un model de gestió de les vies d’altes prestacions que les faci més eficients. Treballem per definir un model  de gestió  que  millori la qualitat, que faciliti un ús més eficient per part dels usuaris i que sigui econòmicament sostenible. Per aquest motiu, es va crear un grup de treball amb diferents administracions, grups polítics,  actors econòmics i socials del país amb els qui hem anat progressant cap a un nou model.

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, tenim un dèficit clamorós d’inversió a Rodalies. El compliment dels plans estatals per millorar la xarxa tenen unes xifres d’execució irrisòries. A data d’avui, dels 4.000 milions promesos al Pla de Rodalies 2008-2015 només se n’ha executat un 14%; i dels 306 milions del Pla d’actuacions prioritàries 2014-2016, un 12,1%. Per això demanem reobrir el traspàs i establir un nou model de govern que garanteixi el compliment dels compromisos i el traspàs dels recursos.

En relació a les polítiques d’habitatges, quines seran les prioritats ?

És evident que hi ha una necessitat de reconduir la situació actual d’extrema dificultat d’accés a un habitatge de preu assequible de lloguer per una part significativa de la població, que en molts casos es troba en situació de vulnerabilitat econòmica i social. Per això el Govern ha aprovat el Decret llei 5/2019 de mesures urgents. És una normativa que integra polítiques de sòl i d’habitatge, i que persegueix tres objectius: incrementar el parc d’habitatges de protecció pública de lloguer, propiciar una moderació dels preus del lloguer dels habitatges lliures, i dotar-nos de més eines per combatre les situacions d’emergència i els desnonaments.

Aquests objectius sintetitzen les accions que ja estem impulsant des del Departament en matèria d’habitatge. Així, atenem la vulnerabilitat diverses línies d’ajuts, com les del pagament del lloguer, que el 2018 ens ha permès atendre a 73.000 famílies. També promovem l’ampliació del parc d’habitatge protegit amb unes línies de finançament de 250 milions d’euros per a promoure la construcció de nous habitatges o l’adquisició d’habitatges per la via del tanteig i retracte.

L’aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ens permetrà dotar-nos d’un full de ruta consensuat i potent, sobre les necessitats de futur i les mesures per a respondre-hi.

 

La rehabilitació i regeneració urbana tindrà els recursos suficients ?

En aquest aspecte partim de la reflexió que hem de fomentar la renovació urbana i apostar pel reciclatge urbà per davant del creixement en extensió. És un principi que es farà seu la nova Llei de territori.

Així, la millora de carrers, la rehabilitació d’edificis i les actuacions de millora social i econòmica han de posar en valor el teixit urbà, els barris, i millorar les condicions de vida i les oportunitats dels ciutadans. Són actuacions que tenen un valor expansiu, que generen sinèrgies que permeten dinamitzar els teixits urbans.

Entenem que els entorns urbans, les ciutats, han de ser capaços de proveir als seus ciutadans tots els béns, serveis i oportunitats, amb igualtat, equitat i justícia. Creiem que totes les institucions han de contribuir al desenvolupament de pobles i ciutats vitals, inclusius, saludables, segurs i sostenibles. Per garantir que això esdevé un compromís compartit per tothom impulsem l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya.

Aquesta Agenda, que ha de sorgir fruit d’un procés de governança compartida entre institucions públiques, món associatiu, sector econòmic i ciutadania, ha d’esdevenir el full de ruta dels propers anys de l’acció de Govern sobre les nostres ciutats. No serà un llistat més de compromisos vaporosos. Responent a la seva pregunta, de l’Agenda se’n derivaran polítiques públiques, legislació, i també finançament i plans estratègics concrets.

També posem l’atenció en la millora de les condicions d’habitabilitat del parc de pisos i, per això, hem impulsat línies d’ajuts a la rehabilitació d’edificis d’habitatges. Concretament, hem obert per primer cop una línia de crèdit per finançar les despeses de rehabilitació de les comunitats de propietaris, amb una dotació de 100 milions. Volem estimular el manteniment i la conservació dels edificis com a eina de prevenció, i també ajudar a materialitzar el principi de l’eficiència energètica.

 

Quin creu que ha de ser el paper de les pimes constructores en la necessària millora de les ciutats i els habitatges?

Com deia, pensem que l’habitatge és un dret fonamental i l’afrontem amb una planificació estratègica  fonamentada en la col·laboració entre institucions i en el treball compartit entre el sector públic i el privat.

En aquest sentit, el Decret llei recentment aprovat estimula la iniciativa privada en la promoció i construcció d’habitatge protegit.  Vull recordar que hem posat a l’abast tant de promotors públics com privats una línia de finançament de 140 milions d’euros, per a ajudes a la promoció de nou habitatge protegit.

No Comments

Post A Comment

Escriu el Cpatcha *