Malgrat tot, la crisi pot ser una oportunitat

Malgrat tot, la crisi pot ser una oportunitat


Valentí Pich Rosell
Soci fundador de BNFIX PICH, assessoria laboral i fiscal del Gremi


Més d’un any després des que l’inici de l’estat d’alarma per la pandèmia que ens ha enfrontat a un panorama inimaginable on als evidents danys produïts en el terreny sanitari se li han sumat els efectes col·laterals nocius per a la nostra economia i les nostres empreses. Per les seves conseqüències i pel que fa a restriccions a la mobilitat i a les relacions socials es podria pensar que es tracta d’un virus fet a mida per posar a prova la capacitat de reacció de les nostres empreses, la seva manera de relacionar-se amb l’entorn i interiorment, així com els seus mecanismes de desenvolupament de l’activitat.

Evidentment, cada empresa, actualment, està condicionada per la situació de partida en què es trobava a l’inici de la pandèmia així com del segment d’activitat al qual operava. Així, el transcurs dels esdeveniments han anat posant a prova el nostre teixit empresarial i durant aquest període de temps haurà estat determinant com cada empresa ha interactuat, no només en l’àmbit de l’equip humà en que es compon, sinó també amb els clients de manera preferencial i amb l’entorn en general.

Com en molts d’altres àmbits de la vida, però, quan no existeix seguretat davant el que s’esdevé cal aplicar mitjans coneguts que minimitzin riscos. Com a economista sé que la inseguretat és la gran enemiga de l’economia. Més enllà de la necessària previsió que cada negoci ha de tenir, existeix un marc general d’actuació que és aplicable a qualsevol tipus d’empresa en quant a organitzacions vives que es desenvolupen en el mercat. En aquest sentit, cal recordar sempre que la humilitat davant fets que no es poden preveure, juntament amb una actitud conservadora amb els aspectes financers de l’empresa, de manera combinada amb una actitud de canvi i millora constants, han demostrat ser virtuts aconsellables, si més no necessàries, en qualsevol moment, i especialment en entorns de canvi i incertesa.

Per tant, l’anàlisi més clara i sensata que pot fer-se de la situació actual és a la vegada la més senzilla en base a dues premisses: d’una banda, ser conscients que estem travessant moments delicats amb alts índexs d’impredictibilitat. D’altra banda, que davant situacions així, el més clàssic i el contrastat basat en l’experiència és el que és útil, i aquestes consignes, malgrat no són noves, moltes vegades s’obliden en experiments que despisten dels valors i virtuts que sempre funcionen. Per això, si hi ha alguna cosa que qualsevol empresa ha de tenir sempre present, però especialment en els moments actuals, és:

-La raó de ser d’una empresa ha de ser l’atenció i servei al client, tota la resta és accessori. La voluntat de servei ha de regir les línies d’activitat a tots nivells.
– Per dur a terme aquesta tasca amb èxit s’ha de comptar amb equips humans de professionals integrats i cohesionats amb un lideratge definit i integrador, que deixin veure una estratègia d’empresa nítida i favorable a l’entorn, i que aportin valor als nostres clients, cada vegada més exigents i informats.
-Abordar qualsevol projecte i activitat des de la perspectiva d’aportar valor afegit i solucions als nostres clients.
-Proporcionar la necessària formació sota paràmetres d’eficiència i de reciclatge professional de l’equip.
-Emprendre els canvis necessaris per a la utilització i la normalització d’eines digitals en entorns col·lectius.
– Establir una complicitat positiva amb l’entorn objecte de l’activitat de l’empresa que englobi a tots els agents que intervenen en el desenvolupament d’aquesta activitat: clients, proveïdors, col·laboradors externs, administracions públiques i el conjunt de la societat.
– Fer una anàlisi detallada dels processos productius o de servei per tal de disminuir terminis d’execució i evitar desviaments que generin sobrecostos a l’empresa.

En definitiva, el desenvolupament vital d’una empresa tant en termes productius com en el marge de beneficis, i de cara a la seva imatge exterior, serà l’adequat sempre que descansi en aquests dos pilars: tenir cura de l’equip i tenir cura dels seus clients.

Unit a aquests principis rectors de gestió imprescindibles per assentar bases inamovibles als processos adaptatius de l’empresa, no es pot negar que la crisi econòmica provocada per la pandèmia ha obert la porta a la reflexió sobre els processos de treball de les empreses a nivell multisectorial i, en molts casos, ha impulsat a aquestes a reinventar-se i a redefinir processos, serveis o productes. En definitiva, a modernitzar-se. Les mesures d’aïllament imposades al principi i, en general, les restriccions al contacte físic que s’han anat succeint durant tota aquesta pandèmia, han provocat l’acceleració en la implementació de maneres digitals de treball, i, conseqüentment, de negoci. L’impuls a l’economia digital al nostre país que s’identifica com el motor de les economies més avançades en un món globalitzat com l’actual, ha estat innegable. De manera més ràpida a com havia vingut produint-se, les nostres empreses, en general, s’han modernitzat tecnològicament i han avançat en la direcció correcta per tal de ser vàlides competidores en un entorn futur de globalització i increment de la deslocalització. En aquest sentit, es pot afirmar que s’ha iniciat un procés beneficiós que no té marxa enrere i tot el que s’ha implementat i desenvolupat en innovació tecnològica ha proporcionat equips més ben preparats, un teixit productiu millor qualificat i amb una major adaptabilitat i abaratiment de costos de producció.

Després de la intensa aturada a l’inici de la pandèmia, el temps ha vingut normalitzant noves maneres de treballar que ofereixen múltiples possibilitats beneficioses per a qualsevol tipus de negoci. La normalització de les solucions en el núvol, o del sistema de gestió BIM, així com una més fluida comunicació amb el client mitjançant, per exemple, portals de client, ens faran guanyar en eficiència. Tots aquests canvis ben gestionats ens proporcionaran entorns de treball més interactius, col·laboratius i simplificats i ens faran guanyar temps d’execució a la vegada que ens serà més fàcil connectar i trobar la complicitat amb nostra xarxa de clients i possibles clients. També, els canvis que ha patit la nostra economia ha fet caure models de negoci obsolets, i tanmateix obre noves possibilitats per a aquells que saben veure on hi ha un nínxol de negoci encara verge.

En el moment d’escriure aquest article és raonable pensar que als propers mesos, compassats amb el desplegament de la vacuna, esdevindrà -seguint amb l’apel·lació a la humilitat que he esmentat anteriorment- un rebot important de la nostra economia, malgrat que no sigui suficient per recuperar tot el que s’ha perdut. Igualment, les profundes cicatrius socials, econòmiques i, conseqüentment, de deute públic i privat, podrien incrementar els desequilibris d’una situació que de partida ja era molt millorable. Cert és que les previsions econòmiques per aquest any ens deixen índexs de recuperació de nostre PIB al voltant del 5,5% i del 5,7%, i que, sens dubte, amb tota la prudència que cal tenir en fer afirmacions en aquests moments, això tindria un reflex positiu en el terreny empresarial. Tanmateix, també és cert que durant l’any passat van desaparèixer a prop de 70.000 empreses al nostre país i que enfortir la nostra xarxa empresarial dependrà -a més de les ajudes i accions de l’Administració- de les decisions i de l’esforç de cada dia i de cadascú, perquè encara que nostra economia rebotarà, no tindrà l’impuls suficient encara per assolir els índexs previs a aquesta crisi.

Resumint, estic convençut que els propers mesos seran millors tan a nivell sanitari com econòmic. Tot el que fins ara s’ha fet i el que s’està fent no caurà en sac foradat. No per això, però, serà més fàcil. És evident que el rebot després de la caiguda ens reportarà millora. D’aquesta manera, la injecció de diners dels fons comunitaris unit amb les ganes de millorar del conjunt dels sectors productius, dels propietaris dels negocis i dels professionals que hi treballen, han de tenir necessàriament un efecte impulsor que s’ha de deixar veure en aquest segon semestre de 2021. Tot el que han après les nostres empreses arran de la crisi de la COVID pel que fa a capacitat de reacció i adaptació s’ha traduït en innovació de cara al futur, i en haver perdut en certa manera la por als canvis. Però no deixem que aquesta pèrdua de la por es tradueixi en irresponsabilitat perquè si d’alguna cosa estem segurs els economistes, i és gairebé el primer que t’ensenyen en la facultat d’econòmiques, és que a l’hora de gestionar una empresa cal actuar en el curt termini pensant a llarg termini.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.