BUSCADOR

Finançament sostenible. Bons verds i préstecs verds

Finançament sostenible. Bons verds i préstecs verds

La contribució del sistema financer dins l’agenda 2030  té un paper fonamental  per a poder mobilitzar i canalitzar recursos cap un model econòmic més  sostenible, en el que no únicament importi la rendibilitat econòmica de les inversions, sinó que també prengui gran rellevància  l’impacte que generen en el medi ambient i en la societat.

Així doncs, la sostenibilitat s’ha situat com un dels eixos vertebradors i transversals d’actuació d’institucions de crèdit que emeten instruments financers sostenibles. Cal destacar, per exemple, el paper de l’ICO com a emissor en el mercat de bons sostenibles. L’ICO va realitzar la primera emissió de Bons verds el passat any 2019 de 500 milions d’euros. Seguir amb aquesta línia és una aposta integradora de molts agents implicats en el canvi que ja no hauria de tenir volta enrere.

Els instruments financers  que defineixen el finançament responsable  i sostenible van creixent en numero i  es poden emmarcar en els anomenats préstecs verds, bons verds , ecocrèdits, i d’altres que es mesuren a traves dels criteris (ESG) que s’han anat creant per a donar força a les pràctiques sostenibles.

En aquest sentit, un dels grans mecanismes per impulsar la sostenibilitat a les empreses i la societat són els ja comentats Bons verds. Els Bons verds o Emissions verdes es diferencien dels bons convencionals en la destinació final dels fons obtinguts. Els bons de l’Estat, per exemple, tenen com a objectiu finançar el dèficit públic. En el cas dels Bons verds, el destí final ha de ser algun projecte de caràcter sostenible que contribueixi a millorar les condicions del planeta.

El primer bo verd va ser emès en 2007 pel Banc Europeu d’Inversions (BEI). Des de llavors, han anat creixent exponencialment. En 2018, es va fer una emissió total d’uns 247.000 milions de dòlars americans, segons un informe de Bloomberg New Energy Finance . Totes aquestes dades  demostren l’empenta i la importància d’aquesta forma de finançament en l’actualitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A Espanya, al 2018 els emissors nacionals van col·locar 5.000 milions de euros en Bons verds, segons un estudi de Moody´s. La emissió de Bons verds té com objectiu principal el finançament de projectes que guarden una relació directa amb la sostenibilitat i la preservació dels medis naturals.

Dins d’aquest àmbit, podríem esmentar com a exemple els següents continguts:

  • Projectes sobre energies renovables.
  • Iniciatives per assolir una eficiència energètica.
  • Mesures per a la prevenció i el control de la contaminació.
  • Projectes per a l’aprofitament de l’energia solar.
  • Gestió i valoració de la sostenibilitat.
  • Reducció d’emissions contaminants.
  • Projectes sobre mobilitat sostenible.
  • Conservació de la biodiversitat.
  • Projectes tecnològics per al reciclatge de materials.
  • Economia ecològica.
  • Iniciatives per a la construcció d’edificis sostenibles.

L’energia és el principal factor que contribueix al canvi climàtic i representa al voltant del 60% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Per això, resulta totalment imprescindible que tots ens involucrem perquè la renovació de l’energia es faci de la manera més neta possible i els impactes de les activitats siguin les menys perjudicials possibles.

 

Quins són els avantatges dels Bons verds

En primer lloc cal destacar que l’avantatge fonamental de  les empreses que incorporen criteris de sostenibilitat dins de la seva estratègia és l’èxit i la visió de futur de cap a on van evolucionant les demandes dels consumidors, i aprendre a gestionar els recursos naturals limitats.

Igualment, tenir accés a Bons verds és accedir a interessos reduïts o terminis més amplis per aconseguir objectius de finançament, a més a més de visualitzar el compromís de l’empresa amb la sostenibilitat.

Els avantatges pels inversors són, per una banda, perquè estan invertint en projectes sostenibles amb el medi ambient i a la vegada fomentant el desenvolupament d’activitats que produeixen beneficis per a la societat i economia global;  i per altra banda, perquè els projectes de finançament sostenible aporten la transparència i el codi de bones practiques que afavoreixen la confiança i augment de  les inversions.  Els fons que inclouen aquests tipus de projectes donen una rendibilitat major i una percepció de tranquil·litat financera al incorporar indicadors de transparència, bona governança  i d’impactes socials i ambientals positius.

Prova de tot l’esmentat és la creixent importància en el sector borsari dels índexs verds com a factor de gran impacte en la valoració de les empreses cotitzades. Això suposa un gran canvi degut a que a curt termini els asset managers no podran recomanar als seus clients inversions no sostenibles. Segons el BME, la Comissió Europea imposarà una nova regulació dels índexs borsaris obligant a que en 2022 tots els continguts hauran de ser sostenibles. Així doncs, els criteris verds seran l’estàndard, el seu incompliment es penalitzarà.

Per a les organitzacions que emeten els Bons verds, un dels seus avantatges és que poden demostrar el seu recolzament cap un model econòmic més sostenible, eficient i responsable que dona resposta a les noves fites de l’agenda 2030 a través de projectes específics i concrets.

 

Els Préstecs Verd. Un mecanisme molt utilitzat a Espanya

A banda dels Bons verd, cal destacar-ne altres instruments financers com els Préstecs verds, lligats a indicadors sostenibles. A Espanya en 2019, aquests Préstecs verds han superat als Bons verds i sostenibles, segons la informació recopilada per l’Observatori Espanyol del Finançament Sostenible (OFISO) en el seu Informe Anual sobre el Finançament Sostenible a Espanya en 2019. Aquest tipus de préstecs van ser de 13.025 milions d’euros durant el 2019 a Espanya.

D’aquesta manera, “agregant les xifres de bons i la de Préstecs Sostenibles, el segment del finançament sostenible va mobilitzar el 2019 a Espanya 22.780 milions d’euros. Les alternatives de finançament sostenible han crescut a Espanya el 2019 al voltant del 34% respecte a 2018”, revela OFISO en el seu estudi sobre el mercat de finançament sostenible.

Per tant, indica, “el finançament sostenible ha multiplicat per 18 vegades el seu volum respecte a 2014”.

Els projectes destinats a la construcció i generació d’infraestructures per a energies renovables, principalment solar i eòlica, concentren el 60% dels préstecs verds, segons  OFISO.

Enfront de tot aquest nou paradigma, i dins de la meva trajectòria  professional  de més de 20 anys d’experiència en la investigació i l’aplicació de criteris sostenibles i de bona governança a les empreses i institucions , és en aquest moment on crec que no tenim excusa per a no incorporar aquests criteris de forma conscient i factible en la pròpia gestió, on el resultat de tot plegat ens porta a ser els agents clau per a formar part del motor cap a l’agenda 2030. Tots els agents han de tenir el seu propi paper en a arribar a aconseguir aquests objectius de sostenibilitat.

Arribar a aconseguir-ho passa per estar tots alineats sota la  base de les emergents exigències normatives, legislatives, i demandes socials i financeres.  El nostre repte es arribar a aconseguir un nou llenguatge econòmic i financer on les xifres econòmiques puguin aportar no únicament valor dinerari sinó el seu propi valor social , mediambiental i de bona governança, amb criteris de traçabilitat, credibilitat i confiança esperades.

Sembla doncs que estem davant d’una gran oportunitat on tots els agents conflueixen al voltant del nostre planeta, amb un mateix objectiu que es el d’aconseguir un món on hi puguem viure tots de forma digna, respectuosa, i sostenible.  Ja no tenim excusa per  no posar fil a l’agulla per un planeta amb futur.

No Comments

Post A Comment

Escriu el Cpatcha *