Treballar amb el perill

Des del Gremi reivindiquem la figura dels constructors, destacant-ne especialment la professionalitat que suposa dur a terme l’activitat a situacions que poden arribar a ser tan extremes com les pròpies dels treballs verticals, subterranis, demolicions o manipulació d’elements tòxics.

Probablement, una de les activitats més intimidatòries siguin els treballs en alçada, a desenes de metres del terra. “Amb el coratge no és suficient”, ens aclareix una de les nostres empreses agremiades, “sobre tot el que cal és complir el protocol de seguretat amb rigor per no incidir en cap risc”.

Altres activitats potencialment perilloses són l’extracció d’amiant, el qual pot produir malalties greus com són el càncer de pulmó, l’asbestosis i mesoteliomes; els treballs de demolició, utilitzacions de determinants productes químics i maquinàries, i el contacte amb agents perillosos com és l’electricitat o l’aigua.

A més a més, darrera d’aquest llistat d’actuacions  notablement perilloses,  també trobem a tot el col·lectiu de constructors que conviuen en el seu dia a dia amb situacions de risc, com són els treballs en bastides, l’ús de vehicles o plataformes elevadores, o simplement l’ús dels estris més bàsics en obres, com són escales i eines manuals.  En tots aquests casos els treballadors assumeixen riscos. Tot i l’eficàcia demostrada dels nous plans de Prevenció de Riscos i la notable reducció de la sinistralitat en la darrera dècada, la idiosincràsia de la pròpia activitat complica l’eradicació dels accidents. És per això que resulta fonamental la correcta aplicació de la Prevenció de Riscos, la qual ha aconseguit disminuir la sinistralitat a les obres d’una manera positivament dràstica.

Per tot plegat, hem volgut reivindicar la professionalitat dels treballadors de la construcció, dels quals malauradament sovint es dóna una imatge negativa en base a casos a estereotips i casos aïllats de il·legalitats que no representen a la majoria de constructors, sinó a una minoria que atrau l’atenció mediàtica. Paradoxalment, la imatge del col·lectiu es veu deteriorada per uns casos que afecten en primer lloc al gruix dels mateixos constructors, que fidels a la legalitat, veuen minvades les seves possibilitats per la competència deslleial que suposa l’economia submergida i les males pràctiques en l’activitat.