Categories: EditorialsReportatges

La façana marítima de Barcelona ha de reinventar-se

Mirar cap a una altra banda mentre que la vella façana marítima de la ciutat resta abandonada és una errada que afortunadament sembla que amb les remodelacions previstes comença a corregir-se.

Interessant reportatge del suplement Viure (14/01/15) de La Vanguardia (el teniu enllaçat a baix del post) sobre la transformació que es portarà a terme als edificis vells de la façana marítima de Barcelona. Després de la remodelació que va produir-se amb els Jocs Olímpics, tot apunta a que en els pròxims anys s’enllestiran una sèrie de projectes que rehabilitaran edificis emblemàtics però en decadència com la seu de l’Autoritat Portuària, la Duana del Port, l’antiga seu del Banc de Barcelona o fins i tot la caixa de l’IMAX, actualment en desús.

En tot cas, com passa sempre, no és bufar i fer ampolles. De moment són pocs els projectes amb cara i ulls i moltes les propostes sense una aposta decidida al darrera. Dels primers, sí que ja està prevista la inversió de 16 milions d’euros per part de l’Autorirat Portuària per remodelar i convertir la seu del Portal de la Pau en un centre de divulgació. També la iniciativa privada ha pres partit en aquest esclat immobiliari i ja estan en marxa projectes com el Soho House Barcelona, al passeig Colom amb la plaça de Duc de Medinaceli, que obrirà a començaments de 2016 o l’hotel The Serras. Precissament són els hotels de luxe els que porten la capdavantera en aquesta transformació: tres hotels de cinc estrelles s’obriran al Passeig de Colom.

Tanmateix, a banda d’aquestes realitats encara són masses els edificis marítims que a hores d’ara no tenen cap altre futur previst que el de caure en un gradual deteriorament. En els darrers anys han sortit propostes un tant esbojarrades -com la de fer de l’antic Banc de Barcelona la seu de la NBA a Europa- que finalment han quedat en paper mullat. Així mateix, tal com explica l’article de la Vanguardia, la sobreprotecció normativa del patrimoni així com la propietat pública d’aquest resulten pals a les rodes per una remodelació que esdevé necessària.

Seguir mirant cap a una altra banda mentre que la vella façana marítima de la ciutat resta abandonada és una errada que afortunadament sembla que amb aquestes remodelacions comença a corregir-se. En aquest sentit, és desitjable per la prosperitat i la dignitat de la ciutat que s’aposti decididament per una reconversió dels immobles de la zona (abans que no sigui massa tard) pel seu valor històric, la seva funcionalitat potencial, la seva excepcionalitat arquitectònica i per ser símbols encara existents de la personalitat marítima de la ciutat.