El nou procediment de monitori notarial

Des del passat 23 de juliol, és possible substituir dit requeriment de pagament judicial per un requeriment a practicar per qualsevol notari del domicili del deutor, en el que s’ha conegut popularment com a “procediment de monitori notarial”

Ara bé, és conegut que la justícia és tot menys ràpida, àgil i eficaç, i per tant aquest aparentment simple tràmit, es convertia sovint en un procediment lent i ineficaç. Des del passat 23 de juliol, és possible substituir dit requeriment de pagament judicial per un requeriment a practicar per qualsevol notari del domicili del deutor, en el que s’ha conegut popularment com a “procediment de monitori notarial”.

El principal avantatge d’aquesta reforma és la major rapidesa en la tramitació del procediment, així com la possibilitat expressa d’incorporar interessos de demora (en el procediment monitori tradicional la jurisprudència majoritària nega tal opció).

No obstant, cal tenir molt present que, en comparació amb el procediment monitori judicial, dita alternativa presenta certes limitacions o inconvenients:

1. No és un procediment gratuït. Tot i que encara no s’ha aprovat l’aranzel a percebre pel notari, la suma del cost del acta, que previsiblement estarà en funció del deute reclamat, i el de la sortida per fer la notificació per part del notari, farà que el cost sigui massa alt per reclamacions escassa quantia, per la qual cosa es aconsellable demanar sempre un pressupost previ a la Notaria.

2. No es poden reclamar, entre d’altres, els deutes contrets per una Administració Pública, ni els derivats d’un contracte formalitzat per un empresari o professionals amb consumidors i usuaris.

3. Si el deutor és una persona jurídica, el notari ha de practicar el requeriment de pagament obligatòriament amb un membre de l’òrgan d’administració o amb una persona amb poders suficients (amb la conseqüent major dificultat de notificació i/o possibilitat d’actuacions obstruccionistes pel deutor).

4. En cas de varis deutors, l’oposició d’un deutor pot suposar automàticament la de tots els deutors (amb la conseqüent obligació d’acudir al procediment judicial declaratiu que correspongui contra tots ells).

5. Si el requeriment de pagament resulta negatiu perquè no es localitza al deutor, el notari, a diferencia del que fa el jutjat, no pot practicar cap tipus d’actuació tendent a esbrinar el domicili del deutor, i ha d’arxivar el procediment.

Resumint, des del 23 de juliol de 2015 el “procediment monitori notarial” és una alternativa ràpida pel cobrament d’impagats, sempre que tinguem un domicili on sapiguem amb seguretat que el deutor serà trobat, i que la quantia del procediment sigui d’un import suficient per compensar els costos del Notari. En altres casos (deutes d’escassa quantia, dubtes sobre el domicili on practicar el requeriment de pagament, reclamacions a consumidors i usuaris, certesa de que hi hauria oposició, existència de varis deutors, etc), serà mes recomanable seguir acudint al procediment monitori judicial tradicional.

Recordar finalment, que tot i que en la fase inicial del monitori, tan el judicial com el notarial, no es preceptiva la intervenció d’advocat, en els dos supòsits, la oposició obligarà a interposar un procediment ordinari, i l’absència de resposta al requeriment, al iniciar un procediment d’execució, en que sí serà sempre imprescindible la intervenció d’un advocat.