Carta d’un agremiat: Atraure llocs de treball i crear llocs de treball amb l’aprenentatge dels oficis de la construcció.

Idea per atraure possibles llocs de treball i, sobretot, la possibilitat de crear llocs de treball per als més joves amb la immediata conseqüència de l’aprenentatge dels oficis que ofereix el ram de la construcció.

La idea principal surt d’un senyor, gerent d’una petita empresa de construcció amb més de 40 anys d’experiència.

En primer lloc, es parteix sobre la base en les obres públiques i la seva política enfront als pobles i les petites empreses que puguin residir en ells. És lògic que una obra pública de petita i mitjana envergadura, que podria anar des de la reforma d’unes piscines municipals o les escoles, o nous projectes del mateix, hagin d’executar-les empreses de l’altre punta d’Espanya?

Tornant als orígens dels anys 80, anteriorment, quan es necessitava executar una obra pública, l’Ajuntament demanava una subvenció i s’executava amb les empreses del poble o veïnes. Al llarg dels anys, el propi descontrol de tot el ram i la por de que les coses es donessin a dit, es va arribar a la contractació i licitació pública mitjançant els concursos que avui en dia coneixem. No menys real, podem assegurar que no ha estat la manera d’evitar els amiguismes, però ara, només es beneficien les grans empreses i els que han tingut més poder. Aleshores, perquè no tornar als orígens i donar vida a les empreses petites i mitjanes dels pobles veïns i, a més, propiciar a l’ensenyament de nous joves dels mateixos pobles amb aquestes obres públiques?

A partir d’aquesta pregunta, sorgeix tots els temes que comentarem a continuació.

La idea principal, com hem anticipat, és fomentar el treball de les empreses més petites i que més bé coneixen l’entorn, donant-los prioritat per poder executar aquests projectes dins del seu territori i no hagi de venir una empresa amb treballadors subcontractats. Possiblement aquests tinguin unes condicions laborals que una empresa petita no pot assolir i, de ben segur, no els hi importarà ni tampoc miraran de vetllar per l’entorn el qual estan realitzant aquella obra de construcció. No creiem que hi sortiria guanyant tothom en aquests àmbits? L’empresa constructora tindria una obra en l’entorn que més estima i de ben segur vetllaria perquè el projecte s’executés de la millor manera i la connexió amb l’ajuntament i la diputació provincial seria de ben segur molt millor a l’hora d’executar-ne les obres. Per últim, aquí enllacem amb l’últim tema, que seria les sinergies que es podrien crear entre ajuntaments, diputacions i les empreses de l’entorn.

Per detallar millor el tema, no es podria buscar la manera perquè juntament amb les constructores més properes es firmés un conveni per tal de fer unes pràctiques totalment in situ, vigilats i ensenyats pels autèntics paletes d’enguany? Tots els del ram de la construcció estarem d’acord que s’estan perdent els oficis en si, és a dir, aquell paleta autèntic capaç de dur a terme o coordinar tots els treballs d’una obra juntament amb l’ofici de fuster, el llauner o l’electricista.

Òbviament, per a construir aquesta proposta, les sinergies han d’estar distribuïdes amb ajudes que podrien sortir de les mateixes subvencions i, sense cap mena de dubte, el país guanyaria mantenint les seves petites i mitjanes empreses que vetllen el seu territori i els seus oficis, i òbviament els més joves, que podrien rebre un ensenyament a peu d’obra per forjar el seu futur ofici com es feia anteriorment!!