Només truquem al tècnic quan el problema el tenim a sobre

05 ag. 2016 Només truquem al tècnic quan el problema el tenim a sobre

Com a part de la cultura del nostre país en relació a l’habitatge, un dels aspectes més característics és la manca de manteniment que sovint pateixen els nostres edificis. Ni per part de l’administració ni dels propietaris es fa l’esforç suficient per prendre les mesures necessàries per evitar patologies constructives, les quals es tornen cada cop més greus a mida que no són resoltes.

És per això que per trobar millores podem fixar-nos en la sistematització establida a altres països en relació a les inspeccions tècniques d’edificis. A Bèlgica o França la llei obliga a fer un manteniment constant, i de pas així els hi surt més rentable, perquè el que és caríssim són els problemes que s’han fet grans i pels que cal una reforma a gran escala. A Espanya, tot i que sí que s’aplica obligatorietat en algunes actuacions, el cert és que seria recomanable que els ajuntaments es plantegin la incorporació de terminis màxims per a reformar i revisar els diferents elements de l’edifici.

Així mateix, totes les polítiques que impulsin les ITEs, així com la rehabilitació dels edificis, han d’anar acompanyades d’un canvi de mentalitat per tal que s’entengui que un habitatge no només s’ha de comprar, sinó que s’ha de mantenir. Aquest últim propòsit, és cert que cada cop té més prioritat a les agendes polítiques, la qual cosa és una molt bona noticia tant per la qualitat de vida de les persones com pel mercat de treball, en el que s’estima que la rehabilitació d’edificis continuï augmentant la seva incidència en els pròxims anys.

Tanmateix, la gran motivació a l’hora de plantejar un impuls de les Inspeccions Tècniques d’Edificis i de la rehabilitació d’habitatges és la del propi benestar dels habitants. Eradicada l’aluminosi, encara avui a Catalunya son masses els edificis en mal estat, sobre tot a cascs antics com els de Barcelona, Tortosa o Lleida; o a edificis de baixa qualitat amb propensió a patir patologies, molts dels quals els podem trobar a les perifèries de les ciutats. En uns i altres es concentren la major parts dels accidents a raó de despreniments de façanes o altres patologies més inadvertides com deteriorament de bigues i parets per sobrecàrrega o envelliment. Al no veure’s fàcilment com els desperfectes de les façanes, els problemes interns de l’edifici habitualment només es detecten si un tècnic fa una revisió… i a Espanya i a Catalunya, malauradament, només truquem al tècnic quan el problema ja el tenim a sobre.